jueves, 7 de junio de 2018

The Aerospace Corporation calcula que el 25 de gener és la data més probable, Catalunya es troba dins de la zona de risc.




miércoles, 6 de junio de 2018

L’agència espacial de la Xina va advertir l’any passat que la seva estació espacial denominada Tiangong-1 era fora de control, per la qual cosa cauria a la Terra a finals de l’any 2017 o començament del 2018.

Entre molts territoris, Catalunya era un que estava dins la trajectòria de caiguda a la Terra de la Tiangong 1.

Està previst que bona part de l’estació espacial es desintegri quan entri a l’atmosfera terrestre, encara que de tota manera poden caure a la Terra fragments de fins a cent quilos entre les latituds 42,8 graus nord i 42,8 graus sud, zona que inclou Catalunya i gairebé tot Espanya.

martes, 5 de junio de 2018

Una possibilitat en fer que tornin a la Terra destruïdes és de manera que assoleixin grans temperatura i es desintegrin. O bé, enviar-los a la òrbita cementiri, que és el lloc on es col·loquen els satèl·lits al final de la seva vida operacional ( amb paraules tècniques, s'anomenen, satèl·lits obsolets). A part d'això, també hi han altres formes per desintegrar els satèl·lits, per exemple: Utilizant un software o propagador d'órbitas de desenvolupament propi que es capaç de propagar el movimient d'un objecte durant 100 anys en uns pocs segons. Aquest programa ens  permet trobar les millors condicions i moments de reentrada dels satèl·lits en l'atmósfera.



Com diuen uns experts:



"La nostra investigació s'ha centrat en aprofitar els mateixos efectes gravitatoris que afecten les òrbites HEO per, quan arriba l'hora de la seva jubilació, reduir les despeses associades a l'eliminació dels vehicles espacials que operen en elles , explica a Sinc Roberto Armellin , coautor del treball.

"Per efectuar les maniobres de retirada del satèl·lit es sol deixar part del combustible, que ja no es pot fer servir per prolongar la missió i la encareix", afegeix l'investigador, "així que hem desenvolupat una metodologia per reduir els costos que això suposa" . 



lunes, 4 de junio de 2018

És necessari explorar més l'univers ja que explorar altres planetes del Sistema Solar ens pot ajudar a comprendre millor el nostre planeta i com les nostres pròpies accions el poden afectar. Més endavant l'existència de la nostre espècie podria dependre dels resultats d'aquestes investigacions.

Els beneficis que hem obtingut gràcies als satèl·lits han sigut: 

  • Els satèl·lits meteorològics que ens permeten seguir el desenvolupament dels huracans i avisar-nos amb temps quan suposen algun perill per nosaltres. 

  • Els satèl·lits de comunicació ens ofereixen accés instantàni a la informació de tot el món per mitjà de la ràdio, de la televisió i dels telèfons mòbils.

Un grup de satèl·lits estudien el Sol perquè les erupcions solars poden danyar els satèl·lits artificials i provocar problemes a la superfície de la Terra o errors en les comunicacions.

A nivell econòmic, en el sector tecnològic, els ordenadors, les comunicacions i molts altres camps s'han beneficiat enormement dels avenços creats per la investigació espacial.
Algunes estimacions diuen que per cada dòlar que es va invertir en el programa Apolo es va obtenir un retorn de més de 20 dòlars. 

Però el veritable motiu de les investigacions que es realitzen és perquè som molt curiosos.

domingo, 3 de junio de 2018

Ja fa temps que a l’espai s’acumula porqueria a causa d’antics satèl·lits, sondes espacials, coets... Però això, com ho sabem?


Doncs per la quantitat d’escombraries que ha caigut últimament. Aquest no és el problema principal, sino que hi ha perill de que aquesta acumulació topi amb satèl·lits que hi hem enviat i aquest perill cada cop va augmentant més.


Segons NASA, s’ho prenen “molt seriosament”, però realment hi podem confiar?
Avui en dia ja en tenim unes quantes propostes per poder solucionar aquest problema.
Hem de recordar que el nostre objectiu és treure’ns de sobre la porqueria espacial, sobretot dels objectes més grossos, abans que no xoquin i es trenquin en fragments que molestarien encara més.


Els investigadors treballen en algunes solucions creatives, com ara xarxes per envoltar els objectes molestos i arrossegar-los a l'atmosfera terrestre, on es consumirien sense perill, o globus que també desviarien les deixalles cap a l'atmosfera.


Un altre idea bastant bona, seria la possibilitat de fer servir un làser des de la Terra. La idea no consisteix a fer esclatar els objectes, cosa que encara generaria més porqueria, sinó a desplaçar-los cap a òrbites més segures o bé cap a l'atmosfera.

The Aerospace Corporation calcula que el 25 de gener és la data més probable, Catalunya es troba dins de la zona de risc.